Quan tothom pensa únicament en si mateix, no pensa en ningú. Una vegada més, hem de situar el benestar individual en relació al benestar general i declarar que la pobresa, la felicitat, la crisi climàtica i la democràcia són, més que mai, zones de batalla política per una bona vida per a tothom. A “A la mierda la autoestima, dadme lucha de clases” (Bauplan), Jean-Philippe Kindler es jutja a si mateix, a la seva generació i a l'esquerra, amb la mateixa duresa amb què jutja els conservadors i el capitalisme.
El pudor de l'esquerra respecte al que és utòpic —i el que significa una bona vida per a tothom— fa que sigui molt fàcil per als conservadors i neolliberals devaluar retòricament tota aspiració a maximitzar el bé comú, relegant-la al regne dels fantasmes ideològics, de l'infantil o fins i tot de l'estúpid. Ha arribat el moment d'identificar els valors innegociables i defensar-los.